domingo, 29 de marzo de 2009

Alejandra Pizarnik













Dijo poema.
Se comió sus vísceras.
Luego ya no supo quien cantaba
ni de que mar huía su ola.
Saltó a la nada
triste de sonrisas.

2 comentarios:

David Gálvez Casellas dijo...

Aquestes lletres són excepcionals. Per què me les has presentat avui, via telefònica, amb tantes precaucions?

Aquesta, concretament, la compro.

Josep Vilaplana dijo...

El dia que em sentis dir que soc un xofer, crec que faràs molt be si decideixes no pujar mai més amb mi a l’autobús; amb les lletres crec sincerament que passa quelcom semblant…… anar fent, anar aprenent, anar jugant, anar sentint.

Moltes gràcies David per les teves paraules i, tal i com et vaig dir, content si es pot col•laborar en aquest projecte/il•lusió que us balla pel cap….