lunes, 27 de abril de 2009

El vértice de las cosas






Decidida a no aferrarse al vértice de las cosas,
fue al encuentro de ese único instante
con la ligereza de los que no tienen nombre.

2 comentarios:

LVR dijo...

Aferrar-te als instants. Això és el que tu fas amb la fotografia. Felicitats!.

Josep Vilaplana dijo...

Tens raó, aferrar-me als instants (quelcom semblant en aquell joc que de petits fiem amb un mirall i la llum…)
Moltes gràcies.