viernes, 14 de agosto de 2009

Paco Rabal













Vozarrón con el que vertías colores
de hombre tristemente alegre;
risa de niño roto;
efigie de tierra, vino, sol, poema, mar.
Esencialmente hombre;
esencialmente todos los hombres.
¿Has muerto
o recitas la nada
desde tu atalaya de poeta invencible?

2 comentarios:

LVR dijo...

Hola Josep,

Aquesta fotografia és l’excusa preciosa per parlar d’un personatge íntegre com tants d’altres que ens han deixat però que sempre hi seran. Gràcies

Josep Vilaplana dijo...

Hola Laura,

Tens tota la raó (de tota manera, potser només ens han deixat un xic...).

Molts petons i fins aviat.