viernes, 29 de enero de 2010

Biografías de polipiel













Las casas sucias de televisión esperan algo que las redima del tiempo. Batalla perdida; el sofá engulle, noche tras noche, biografías de polipiel. A veces llueve, pero da igual.

4 comentarios:

Bárbara dijo...

Sí, al polipiel la lluvia le resbala.

Josep Vilaplana dijo...

Déjame ser cruel: tal vez la madre de la poli piel y el padre del metacrilato se merezcan un infierno suave de hipotecas, desconchados y Antena-3.

La lluvia y tu visita, pipas para mi hámster

LVR dijo...

M'he quedat sorpresa al veure la foto i llegir el peu i com ho lligues amb el polipiel. Tinc una foto semblant, feta a Nàpols, on d'un balcó hi surten vuit antenes.
La imatge teva, per cert, és d'una preciosa decadència.

Josep Vilaplana dijo...

La decadència ben portada pot ser un xic encisadora…..
Quedo a l’espera de poder veure la teva fotografia de Nàpols i moltes gràcies per passejar-te per aquests carrerons estrets i costeruts.