viernes, 28 de diciembre de 2012

Octavio Paz



No, no me he perdido ninguno de mis yos (conozco a algunos y me aburren), sino algo fuera de mí y que no sé cómo llamar. Algo que tal vez no tendrá nombre hasta que yo no lo nombre: verdad, poesía, silencio, dicha, reconciliación con el mundo (sin excluir la muerte). Algo parecido a la luz última de estas tardes de Delhi, que te da la sensación de una verdad instantánea y, sin embargo, permanente.

(Jardines errantes. Cartas a J.C. Lambert 1952-1992)

2 comentarios:

Laura dijo...

Bon any Josep i que Delhi i tu us retrobeu molt aviat. Pels que, de moment, això es quedarà en desig, seguirem visitant aquesta finestreta de paraules amb llum. Molts petons

Josep Vilaplana dijo...

Els "Delhi" d'aquest món et poden sorprendre en qualsevol cantonada. Estarem força atents ....

Gràcies per la perfecte complicitat i persistència amb aquesta cantonadeta i molts i molts petons per tú i per la gent que estimes.