Se querían como locos, libremente, con la risa a destiempo de la que sólo ellos eran capaces. Se querían como locos, libremente, con la luminosa noche de la que sólo ellos conocían su precisa sinrazón.
La veritat, és que tot el mèrit el té la paret (el collage l'havia fet l'atzar atzarós...). Pel que fa a la bogeria i a la llibertat, crec que donaria per set o vuit llibres d'aquells de paper bíblia i pam i mig d’amplada... Un petó.
4 comentarios:
Fantàstica foto-collage i la interpretació que en fas, bojament lliure...com ha de ser.
La veritat, és que tot el mèrit el té la paret (el collage l'havia fet l'atzar atzarós...). Pel que fa a la bogeria i a la llibertat, crec que donaria per set o vuit llibres d'aquells de paper bíblia i pam i mig d’amplada...
Un petó.
La po... frente al terror. ¿poesía? la que tú tienes.
Como tú, Bárbara, sólo le doy vueltas al árbol para ver si consigo verte, si consigo verlos, si consigo verme. Gracias y un berso (beso rimado).
Publicar un comentario