A ver, ¿cómo que no sirve? Y el pensamiento, ese volatil ser que si haces huye como por encanto, a menos que lo que hagas sea del tipo manual o repetitivo.
De todas formas ten cuidadín porque ese insecto, al que se asemejan esos agujeritos, te vigilan y de un plumazo te quita hasta la sangre.
Hay días, Isabel, que ante el tsunami de cháchara, propia y ajena, sólo me apetece escuchar el silencio de lo que se dice, esas palabras distintas que configuran los espacios entre palabras pronunciadas; eso y un poco de sol, nada más.
M’agrada molt aquesta imatge, d’una llum i color que reconforta. Suposo que més després de la meva curta però intensa estada per terres melancòliques i grises. Petons.
La llum i el color, amants de tota la vida, som com aquells amics que quan més els necessites, et truquen. Pel que fa a les terres melancòliques i grises de la llunyana Normandia, estic segur que depen de la finestra per la que mirem.
6 comentarios:
A ver, ¿cómo que no sirve?
Y el pensamiento, ese volatil ser que si haces huye como por encanto, a menos que lo que hagas sea del tipo manual o repetitivo.
De todas formas ten cuidadín porque ese insecto, al que se asemejan esos agujeritos, te vigilan y de un plumazo te quita hasta la sangre.
Besos sentadita al sol cuando me alumbre.
Hay días, Isabel, que ante el tsunami de cháchara, propia y ajena, sólo me apetece escuchar el silencio de lo que se dice, esas palabras distintas que configuran los espacios entre palabras pronunciadas; eso y un poco de sol, nada más.
Gracias por la visita y un beso madrugador.
M’agrada molt aquesta imatge, d’una llum i color que reconforta.
Suposo que més després de la meva curta però intensa estada per terres melancòliques i grises.
Petons.
sí.
La llum i el color, amants de tota la vida, som com aquells amics que quan més els necessites, et truquen. Pel que fa a les terres melancòliques i grises de la llunyana Normandia, estic segur que depen de la finestra per la que mirem.
Petons de diverses llums i colors.
complicidades
Publicar un comentario